El crític i teòric literari Fredric Jameson va titular, de manera molt significativa, el seu llibre de l'any 2004 "L'Arqueologia del futur". En la presentació d'una conferència de l'Escola Europea d'Humanitats, i fent referència a Jameson, es deia (any 2017): "Avui, la primeria del segle XXI és el futur en què es van ambientar nombroses obres de ficció. Examinant-les, podem comprovar com molts d'aquells desigs continuen insatisfets i molts d'aquells temors encara són vigents. Nosaltres som el futur que autors d'altres èpoques no van aconseguir imaginar del tot. Nosaltres som la seva decepció i l'acompliment del seu somni, una realitat que potser sense aquelles ficcions no existiria tal com és avui. Perquè també la ficció ajuda a construir, o destruir, el futur":
David Fernández, dirà "La fantasia, en política, sol derivar en infern. I la condició humana, extremadament ambigua, és capaç encara del terrible i del sublim. No cal competir a veure qui és més bèstia. En la fragilitat conscient que avui ens fa paradoxalment més resistents sabent tot el que podem perdre és quan cal preservar més que mai el que encara tenim i que hem construït entre totes i tots".
El que podem perdre, el que hem construït, el que encara tenim. Futur, passat i present... El que pretén aquest blog és que l'alumnat de Batxillerat de l'Institut Viladomat investigui, exposi, pensi sobre grans interrogants. És a dir, que vagi fent aquesta arqueologia del futur.
[La imatge és un retoc de la imatge del cicle d'arts escèniques Brots, d'Agramunt. Apareguda al diari Ara del 18/02/2020 >> ]