Quan parlem del futur dels joves d’avui en dia un dels camps que més apareix en el debat és, on viurem? Què farem un cop que haguem acabat d’estudiar? Tindrem els recursos necessaris per independitzar-nos i per tant encapçalar la nostra vida com a persones adultes?
L’instant en que els petits ocells abandonen el niu dicta el seu futur per sempre. Si salten i han esperat el moment oportú, tot deixant que el plomatge adquireixi la maduresa necessària, seran capaços de volar i començar una nova vida. Si no, cauran desplomats al terra i finiquitan així les oportunitats d’experimentar la vida adulta. En els ésser humà la independència també és una qüestió més que important per a les famílies i l’individu. Sempre ha preocupat a les famílies el moment en que els seus progenitors haguessin de fer camí, però abans només era preocupant quan els fills eren poc autònoms. Actualment, aquesta preocupació s’ha extès fins al punt que fins i tot les persones més autònomes i brillants tenen l’incertesa de poder fer aquest salt.
Actualment durant la pandèmia hi ha un fenomen que neix, l’exaltada sensació d’incapacitat de fer aquest salt cap al mon real, incapacitat d’independència, davant la creixent crisi. Per consegüent el futur dels joves s’està escrivint sobre un llenç insert, doncs les oportunitats que se’ns brinden són cada cop més precàries i amb menys futur; feines inestables amb sous baixos, atur, estudis extraorbitariament cars… I no cal comentar la imminent caiguda de la societat capitalista en la que estem submergits.
Cal començar a pensar en quina solució es pot plantejar per a totes aquestes generacions que havien de fer aquest difícil i rellevant pas cap al món adult i l’autonomia. Per tant recau en les nostres mans créixer i desenvolupar el nostre futur i el de la societat per tal d’adaptar-la a les noves necessitats i generacions.
Al cap i a la fi som el futur.
Ona, Eva i Berta
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada